menú
Advocats laboralistes de l’ICAB demanen tenir veu en l’elaboració d’un nou Estatut de les Persones Treballadores per fer-ne una adequació real i efectiva a les necessitats laborals del segle XXI
Durant dues jornades més de 300 persones –entre advocacia, professors d’Universitat, inspectors de treball i magistrats- han seguit el 6è Congrés de Dret Laboral organitzat pel Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, que ha tingut com a objectiu analitzar temes de plena actualitat com la incapacitat permanent i la discapacitat arran de la sentència del TJUE de 18 de gener del 2024, l'aplicació pràctica de les modificacions processals del RD-llei 6/2023 i les actuacions i campanyes actuals d’Inspecció de Treball, entre d’altres temes.
La Secció de Dret Laboral del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha alertat de la necessitat d’elaborar un nou Estatut dels Treballadors per fer-ne una adequació real i efectiva a les necessitats laborals del segle XXI i alhora ha demanat tenir veu en la redacció d’aquesta futura norma laboral. Així s’ha posat de manifest durant del “6è Congrés de Dret Laboral: El dret del Treball, en transformació constant” celebrat els dies 25 i 26 d’abril al Palauet Casades, seu del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
Durant la taula sobre els reptes de futur de l’Estatut de les Persones Treballadores s’ha posat de manifest com la societat ha evolucionat i com això ha afectat les relacions laborals perquè l’ús d’Internet, el treball a distància, els plans d’igualtat, el canal de denúncies, per citar uns exemples, són aspectes que no es podien contemplar als anys 80. També s’ha alertat de la necessitat de reduir i simplificar la normativa laboral i que la futura norma laboral bàsica s’adeqüi a les necessitats de la societat actual, que dista molt de com era quan es aprovar aquesta normativa.
El Congrés ha estat inaugurat per Jesús M. Sánchez, degà de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona; Imma Barral Viñals, directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació del Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya; i Max Arias, president de la Secció de Dret Laboral del Col·legi.
Durant la seva intervenció, el degà de l’ICAB, Jesús M. Sánchez, ha destacat el treball que ha fet la Secció de Dret Laboral en organitzar aquest Congrés que aborda temes de màxima actualitat que afecten les relacions laborals de les persones. Per la seva part la directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació, Imma Barral, ha subratllat la importància de la "futura regulació de la discapacitat al Codi Civil de Catalunya com a una eina d'inclusió que també pot arribar al dret laboral". Així, el president de la Secció de Dret Laboral de l’ICAB, Max Arias, ha agraït la col·laboració de tots els ponents i participants per fer un anàlisi transversal i profund de temes de plena actualitat dins l’àmbit laboral deixant espai també per a la reflexió pausada sobre les futures relacions laborals, per fer compatibles l’impuls i el reconeixement dels drets laborals amb la necessària competitivitat de les empreses.
El Congrés s’ha iniciat amb la taula d’anàlisi sobre la sentència del TJUE de 18 de gener del 2024 en relació amb l’extinció automàtica del contracte de treball arran d’una causa d’incapacitat permanent total recollida en l’article 49.1.e) de l’Estatut dels Treballadors. Aquesta sentència ha suposat una revolució dins l’àmbit laboral, ja que comporta una revisió necessària de la normativa espanyola, de manera que no pugui ser un automatisme l'extinció contractual per declaració d'incapacitat permanent. En aquest sentit, perquè pugui produir-se aquesta extinció, prèviament l'empresari ha de preveure o mantenir ajustos raonables que permetin a la persona treballadora mantenir-ne l'ús. Només en cas que l'empresa pugui demostrar que aquests ajustos resulten una càrrega excessiva es veuria alliberat d'aquesta obligació i, conseqüentment, podria operar l'extinció del contracte de treball.
El Congrés també ha abordat els criteris d'actuació i les actuals campanyes d’Inspecció de Treball i el nou sistema de relació electrònica, amb una referència especial a les intervencions en matèria d’igualtat i conciliació. Com a darrera ponència s’ha tractat l'aplicació pràctica de les modificacions processals del RD-llei 6/2023 (Plet testimoni, extensió d'efectes, acumulació d'accions, aportació de proves i efectes pràctics del protocol 1/2024 de la Secretaria de Govern del TJSC) per avançar en el necessari procés de digitalització de la justícia en l’àmbit laboral. Durant aquesta última taula s’ha posat de manifest l’actual impossibilitat d’eliminar el paper als jutjats, almenys de forma immediata.
Aquesta anàlisi en profunditat s’ha realitzat gràcies a la participació de Pedro Checa, cap de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de Barcelona; Ayarí Chico, inspectora de Treball i Seguretat Social i professora associada de la UPF; Federico Durán, catedràtic de Dret del Treball i la Seguretat Social de la Universitat de Córdoba; Pilar Charro, catedràtica de Dret de Treball i la Seguretat Social de la Universitat Rey Juan Carlos; Domingo Andrés Sánchez, magistrat del Jutjat Social 25 de Barcelona i delegat de la Jutgessa Degana als Jutjats Socials de Barcelona; Ana Isabel Masero, lletrada de l'Administració de Justícia del Jutjat Social 19 de Barcelona, i Joan Agustí Maragall, magistrat del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, així com advocat experts en Dret Laboral com Ira Gual, María José Sánchez, Mónica Pino, Miguel Arenas, Desirée Fuertes i Ramon Alexandre Salvat.
La cloenda del Congrés ha anat a càrrec de Max Arias, advocat i president de la Secció de Dret Laboral de l'ICAB, i d’Andreu Enfedaque, president de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
