FUNCIONS PÚBLIQUES | Col·legi de l'Advocacia de Barcelona - 2n Trimestre 2016

1. Registres col·legials

   1.1. Dades

   1.2. Apunt del trimestre

2. Deontologia

   2.1. Dades

   2.2. Apunt del trimestre

3. Honoraris

   3.1. Dades

   3.2. Apunt del trimestre

4. Torn d'Ofici i Assistència al Detingut

   4.1. Dades

   4.2. Apunt del Trimestre

5. Serveis d'Orientació Jurídica

   5.1. Dades

   5.2. Apunt del Trimestre

6. Tramitació de Justícia Gratuïta

   6.1. Dades

   6.2. Apunt del Trimestre

7. Estrangeria

   7.1. Dades

   7.2. Apunt del trimestre

1. Registres

1.1. Dades

L’ICAB el composem 24.272 col·legiats i col·legiades, amb diferents situacions professionals i inscrits a diferents registres col·legials:

1.2. Apunt del trimestre: el servei pro-bono ICO-ICAB

En el marc de la Responsabilitat Social Corporativa, l’ICAB presta juntament amb l’INSTITUT CATALÀ D’ONCOLOGIA (ICO), i comptant amb la col·laboració d’advocats voluntaris, un  servei per oferir serveis d’assessorament a malalts oncològics i els seus familiars directes en matèria civil i laboral, per problemàtiques derivades o conseqüència  de la malaltia, quan es dóna carència de recursos econòmics en la unitat familiar del pacient, segons valoració dels serveis socials adscrits a l’ICO, qui deriva la petició de lletrat a l’ICAB.

L’advocat voluntari designat portarà a terme, gratuïtament, l’assessorament de la persona designada i, en cas que sigui necessari iniciar procediment judicial, derivarà al client al sistema de justícia gratuïta.

Actualment són 22 els advocats inscrits al Registre Pro-Bono i en el període de gener a juny de 2016 s’han efectuat 17 designacions.

Disposeu de més informació al web ICAB: SolidarICAB - Responsabilitat Social Corporativa.

També podeu  adreçar la teva sol·licitud  d’alta al Registre o demanar més informació a serveiprobonoico@icab.cat

2. Deontologia

2.1. Dades

Durant el segon trimestre de 2016, el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), per mitjà de la Comissió de Deontologia, ha imposat 20 sancions: 10 per la comissió de faltes lleus, 8 per faltes greus i 1 per la comissió d’una falta molt greu:

2.2. Apunt del trimestre: afectació deontològica del tractament de la mala fe processal regulada a l'article 247.4 de la LEC

L’article 247è de la LEC de 2000 va introduir una novetat processal, atorgant una eina correctora per als òrgans jurisdiccionals, diferent de les eines disciplinàries regulades als articles 552 i següents de la LOPJ (policia d’estrats), de les actuacions de les parts, dins del procés, que, a judici i interpretació d’aquells òrgans jurisdiccionals, fossin constitutives d’actes no adequades al curs del procés concret, sinó destinades a finalitats espúries, dilatòries, etc.  atribuint-los la categoria d’actes de mala fe processal.

La LEC equipara la mala fe processal de l’article 247 als actes en manifest abús de dret, o els que suposin frau de llei o processal, amb exclusió, lògicament, dels que es consideressin actes d’estafa processal, la correcció dels quals suposaria la deducció de tant de culpa als òrgans jurisdiccionals penals.

El número  3 de l’article 247 introdueix la primera norma correctora efectiva, consistent en la possibilitat que l’òrgan judicial, per mitjà de resolució motivada i que respecti els principis del dret sancionador, imposi una sanció econòmica a la part.

El número 4 de l’article 247 introdueix la segona mesura correctiva efectiva, diferent de l’anterior, consistent en què, si l’òrgan judicial entén que la conducta contrària a les regles de la bona fe processal, imputable sempre a la part, és responsabilitat dels professionals que intervenen en l’acte, és a dir, de l’advocat/da o procurador/a, excloent la possibilitat d’imposar cap tipus de sanció a aquests professionals,  i sense perjudici de la possibilitat compatible d’imposar-la a la part defensada o representada pels mateixos,  donarà trasllat al respectiu col·legi professional als efectes disciplinaris que corresponguin.
I és en aquesta competència col·legial disciplinària, derivada del trasllat previst a l’article 247.4 de la LEC, que la intervenció del Col·legi d’Advocats haurà de basar-se en les obligacions deontològiques previstes, fonamentalment, en l’article 25è de la Normativa de l’Advocacia Catalana, que a la lletra d) defineix com obligació dels advocats, en la seva relació amb l’Administració de Justícia, el comportar-se amb prudència, lleialtat i bona fe en les seves manifestacions i escrits,  obligació que és compatible amb el principi establert en l’article següent, el 26è, de l’esmentada norma deontològica, que consagra la plena llibertat de defensa i la màxima independència en l’actuació  professional dels advocats.

Des de l’òptica de la referida llibertat de defensa, si així ho raona i acredita degudament l’advocat o advocada que hagin estat objecte del trasllat de particulars previst a l’article 247 de la LEC, la decisió disciplinària col·legial haurà de respectar els principis d’actuació de l’article 26è, malgrat constitueixi una discrepància amb la prèvia decisió jurisdiccional,  encara que, al contrari, si l’actuació objecte del trasllat constitueix un acte sense la cobertura d’aquells principis, amb la única finalitat de pertorbar el curs del procés, de forma fraudulenta o temerària, l’actuació podria incidir en un tipus infractor deontològic fins i tot de caràcter molt greu, segons el que disposa l’article 65è.5 de la Normativa de l’Advocacia Catalana, si dels actes concrets en deriva un perjudici greu tant per les persones destinatàries del servei (clients), com de tercers (part contrària, advocats contraris, òrgans jurisdiccionals, etc.).

3. Honoraris

3.1. Dades

L’ICAB, durant el segon trimestre, ha evacuat 287 informes en matèria d’honoraris. La distribució  d’aquests informes, segons ratificació o no de la minuta impugnada ha estat la següent:

3.2. Apunt del trimestre: criteris orientadors sobre Honoraris
 

En matèria d’honoraris professionals regeix el principi de lliure competència i en aquest marc, l’article 14 de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, de Col·legis Professionals, modificada per la Llei Òmnibus (Llei 25/2009, de 22 de desembre) prohibeix als col·legis professionals i a les seves organitzacions col·legials establir barems orientatius o qualsevol altra orientació, recomanació, directriu, norma o regla sobre honoraris professionals; conducta que seria contraria a l’article 1 de la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència.

No obstant aquesta prohibició genèrica dirigida a tots els col·legis professionals, els Col·legis d’Advocats tenen encomanada l’emissió del dictamen previst a l’article 246.1 de la LEC, pel supòsit que la minuta d’honoraris inclosa a la taxació de costes o reclamada via jura de comptes de l’article 35 LEC en defecte de pacte sigui impugnada per excessiva. En compliment d’aquesta funció pública i per exigències d’una mínima i necessària seguretat jurídica i objectivitat a l’hora d’emetre l’informe sol·licitat per l’òrgan judicial, es permet als col·legis d’advocats l’aprovació i aplicació d’uns criteris orientadors als exclusius efectes de la taxació de costes i de la jura de comptes; tal com estableix la Disposició Addicional 4a de l’esmentada llei de Col·legis Professionals.

A l’hora d’emetre el ressenyat dictamen de l’article 246 LEC, es valoraran tots els elements concurrents en cada cas concret, com ara l’interès econòmic litigiós real, el treball efectivament realitzat, el temps esmerçat, el grau de complexitat i especialització requerit, la urgència, el tipus de procediment, les accions exercitades, el fons de l’assumpte, el resultat del plet i altres, conjuntament amb els criteris orientadors i interpretatius interns aprovats per l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, de manera que el resultat sigui proporcionat i adequat a les circumstàncies concretes de l’assumpte i no el resultat de la mera aplicació automàtica d’una escala o barem.

4. Torn d'Ofici i Assistència al Detingut

4.1. Dades

Les dades bàsiques del Torn d’Ofici i Assistència al Detingut del segon trimestre del 2016  i la seva comparativa amb les dades del primer trimestre són les següents:

La facturació del Torn d’Ofici per la totalitat d’actuacions realitzades pels lletrats del Torn d’Ofici d’aquest segon trimestre del 2016 suma la quantitat de 6.079.518,96 €.

A data 1 de juliol de 2016,  les actuacions justificades durant els mesos d’abril i maig  de 2016  i les quantitats de trimestres anteriors es troben  totalment abonades, sent que el 15 de juliol es va procedir al pagament del 81% de les quantitats justificades durant el mes de juny de 2016.

4.2. Apunt del Trimestre: la intervenció preceptiva d'advocat en procediments per delictes lleus

Un 14,57% de la totalitat de designes realitzades en l’àmbit penal ho són per defensa en procediments de delictes lleus.

Amb l’actual regulació del procediment penal es considera preceptiva la intervenció de lletrat  en procediments per delictes lleus, segons l’art. 967 de la LL.E.Crim (redacció segons LL.O.12/2015, de 5 d’octubre, de modificació de la LL.E.Crim per l’enfortiment de les garanties processals i la regulació de les mesures de investigació tecnològica), quan comportin pena de multa amb límit màxim de sis mesos, supòsits en els que s’apliquen les regles generals de defensa i representació.

A efectes pràctics, aquesta regulació comporta el caràcter preceptiu de la intervenció de lletrat als següents delictes lleus:

Per altra part, hem de recordar que en l’àmbit de justícia gratuïta també procedirem a efectuar designa per a la defensa en delicte lleu, quan no sigui preceptiva la intervenció de lletrat, si l’òrgan judicial ha dictat una resolució motivada  a l’emparament del previst a l’article 21 de la mateixa norma legal, als efectes de garantir el dret de defensa de la persona per la que es requereix designa d’advocat.

I finalment, cal tenir present l’article 20 de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de protecció Integral contra la Violència de Gènere, al qual s’estableix que les víctimes de violència de gènere tenen dret a rebre assessorament jurídic en el moment previ a la interposició de la denúncia, i a la defensa i representació gratuïtes per advocat i procurador en tots els procediments que tinguin causa directa o indirecta en la violència patida. Aquest precepte justifica la preceptiva intervenció d’advocat en procediments per delictes lleus en les designes de l’àmbit de violència, en  defensa de la víctima.

5. Serveis d'Orientació Jurídica

5.1. Dades

Durant el segon trimestre de 2016 els serveis d’orientació jurídica de l’ICAB han atès un total de 13.454, sumant un total  de 26.584  les consultes ateses entre l’1 de gener i el al 30 de juny d’aquest any.

S’ha de destacar la important evolució que els serveis d’orientació jurídica de l’ICAB han experimentat en els últims 10 anys:

5.2. Apunt del trimestre: la designa de mediador i la designa d'advocat

L’article 6 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta, estableix, com a contingut material del Dret, l’assessorament i orientació gratuïts previs al procés a aquelles persones que pretenguin reclamar la tutela judicial dels seus drets i interessos, així com informació sobre la possibilitat de recórrer a la mediació o altres mitjans extrajudicials de solució de conflictes, quan tinguin com a objecte evitar el conflicte processal o analitzar la viabilitat de la pretensió.

Inicialment, des del Servei d’Orientació Jurídica, s’informava de la possibilitat de la mediació i, en el cas d’acceptació per part del ciutadà, la gestió era derivada al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, on es feia el seguiment i es tancaven les mediacions acceptades per ambdues parts fent la corresponent designació de mediador/a.

Actualment,  tots els punts d’Orientació Jurídica de l’ICAB, arran de l’èxit de la prova pilot que es va iniciar al SOJ de Santa Coloma de Gramenet, assumeixen conjuntament l’orientació jurídica i l’orientació en mediació, quan la situació que presenta l’usuari és susceptible de ser resolta a través de la mediació.

La derivació a Mediació no implica que no es faci designa d’advocat/da, quan la part té dret a justícia gratuïta, atès que la funció del mediador/a i de l’advocat/da estan clarament diferenciades.

En aquest sentit, en  les designes efectuades pel Torn d’Ofici, quan hi ha obert un procés de mediació,  correspon exclusivament al lletrat l’assessorament jurídic i la defensa del seu client, guiant a aquest sobre la conveniència d’arribar a un acord de mediació, i  portant l’acord al que s’arribi,  si s’escau, al procediment judicial.  En aquest cas, el lletrat podrà justificar la seva actuació amb el mòdul corresponent.

6. Tramitació de Justícia Gratuïta

6.1. Dades

El servei de tramitació de justícia gratuïta de l’ICAB dictamina provisionalment les peticions dels ciutadans per obtenir el reconeixement d’aquest dret. Pel que fa a les dades del segon trimestre de 2016:

6.2. Apunt del trimestre: impugnació de la resolució sobre Justícia Gratuïta

La llei 1/1996 del 10 de gener, sobre l’assistència jurídica gratuïta, preveu la possibilitat que qualsevol persona física i determinades persones jurídiques (art. 2) obtinguin el reconeixement del dret a justícia gratuïta quan no disposin de patrimoni suficient i comptin amb uns recursos i ingressos econòmics bruts anuals, computables per unitat familiar, que no superin els requisits que preveu l’article 3 de la  norma indicada.

L’expedient, que  tramita i dictamina provisionalment l’ICAB ha de ser posteriorment  revisat per la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta provincial, qui dicta resolució, confirmant o modificant el dictamen  provisional col·legial.

• Qui pot impugnar la resolució de justícia gratuïta  dictada per la Comissió?

L’article 20 de la llei d’assistència gratuïta legitima als titulars que tinguin un dret o interès legítim per impugnar les resolucions que de manera definitiva concedeixin o deneguin el dret a la justícia gratuïta.

És a dir, tant la part sol·licitant de la justícia gratuïta com la part contrària en el procés podran sol·licitar la impugnació de la resolució administrativa dictada, així com, qualsevol tercera persona que acrediti que té un interès.

Cal tenir en compte que per formular la impugnació:

• No és preceptiva la intervenció de lletrat
• S’ha de realitzar per escrit i de forma motivada.
• S’haurà d’interposar davant de la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta
• El termini és de 10 dies des de la notificació de la resolució o des de la data en què hagi estat coneguda per qualsevol dels legitimats per impugnar.

No es considera que l’advocat designat per la defensa del ciutadà disposi de legitimació per impugnar la concessió del dret del seu client, sent que resta obligat a guardar el secret professional, respecte de les informacions que hagi pogut conèixer en el marc de la seva relació amb aquest.

• Quin tràmit segueix aquesta impugnació?

Una vegada plantejada la impugnació de la resolució, la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta remet l’expedient administratiu al Jutjat  o Tribunal que  conegui o hagi de conèixer del procediment pel que s’ha sol·licitat el reconeixement del dret.

En aquest incident són parts el sol·licitant del dret, la persona que hagi formulat impugnació, en cas de ser diferents, i el Lletrat de la Comunitat Autònoma corresponent (en aquelles Comunitats en les que la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta depengui funcionalment de l’Estat, serà part l’Advocat de l’Estat)

L’òrgan judicial pot convocar una compareixença si la impugnació no pot ser resolta amb els documents i proves aportats.

En cas d’haver-hi advocat designat pel ciutadà, la no preceptivitat de defensa lletrada implica que l’advocat designat no té l’obligació d’intervenir en defensa del seu client.

La resolució per la que el Jutjat o Tribunal es pronuncia sobre la impugnació formulada, no admet cap recurs.

• Quins efectes produeix la modificació del dictamen inicial de l’ICAB?

En el supòsit que el dictamen emès per l’ICAB hagi estat desfavorable a la concessió del dret i, per tant, no hagi efectuat designa d’advocat i, finalment,  es produeix el reconeixement del dret (per resolució dictada per la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta o per resolució judicial dictada a conseqüència d’impugnació segons l’art. 20 comentat), el Col·legi serà requerit per efectuar designa d’advocat.

En cas contrari, en el que s’ha procedit a efectuar designa d’advocat (bé per existència de dictamen provisional favorable, bé per petició del Jutjat requerint designació segons art. 21), l’article 18 de la Llei indica que la designa  efectuada queda sense efecte. Resolucions del Tribunal Constitucional indiquen que aquest efecte es donarà quan la resolució per la que es denega el dret guanyi fermesa, moment en què l’advocat ha d’informar al seu client i ha de comunicar que la seva designa queda sense efecte en el si del procediment que es trobi en tràmit, als efectes de què el client sigui requerit per designar advocat de lliure elecció.

En el supòsit de denegació ferma del dret a justícia gratuïta el ciutadà haurà d’abonar els honoraris i drets econòmics ocasionats per la intervenció dels professionals designats amb caràcter provisional.

7. Estrangeria

7.1. Dades

Al Servei d’Atenció a l’Immigrant, Estranger i Refugiat (SAIER) que impulsa l’Ajuntament de Barcelona per afavorir la convivència en la diversitat, fomentar la interculturalitat i potenciar la igualtat i la cohesió social, l’ICAB dóna suport jurídic als immigrants i estrangers que hi acudeixen.

Durant el segon  trimestre de 2016 s’han atès un total de 812 consultes, de les que en un 59,4% van fer referència a l’adquisició de la nacionalitat espanyola:  

7.2. Apunt del trimestre: adquisició de la nacionalitat espanyola per residència. L'autorització prèvia de l'encarregat del Registre Civil

El Reial Decret 1004/2015, de 6 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament que regula el procediment per a l’adquisició de la nacionalitat espanyola per residència, demana que a la sol·licitud d’adquisició s’adjunti, entre altres documents, l’autorització prèvia de l’encarregat del Registre Civil quan l’interessat sigui un menor de catorze anys o tingui modificada judicialment la seva capacitat.

En el cas del Registre Civil de Barcelona, la presentació de la sol·licitud anterior requereix l’obtenció prèvia d’una cita, i la seva concessió té una demora de 6 mesos vista, malgrat la descongestió actual del Registre propiciada pel nou procediment d’adquisició de la nacionalitat espanyola per residència.

Per aquesta raó, la Comissió d’Estrangeria es va dirigir al secretari del Registre Civil de Barcelona per sol·licitar-li que valorés la possibilitat de poder presentar la sol·licitud de l’autorització de l’article 20.2 a) del Codi Civil sense cita prèvia o, en el cas que sigui necessària, la reducció del temps d’espera; petició que es va recolzar en el principi de l’interès superior del menor i de l’especial protecció que tenen en el nostre ordenament jurídic les persones amb la capacitat modificada judicialment.

El Registre Civil ha contestat a la petició formulada per la Comissió. En la seva contestació, el Registre Civil comunica la seva voluntat de reduir, a partir del mes d’octubre,  a tres mesos el temps d’espera per obtenir la cita prèvia.