El Centre ADR-ICAB i GEMME assenyalen que cal promoure les pràctiques restauratives perquè resolen conflictes amb més satisfacció per a les parts

El Centre ADR-ICAB Mediació i el Grup Europeu de Magistrats per la Mediació (GEMME) han conclòs que és essencial impulsar l’aplicació de les pràctiques restauratives a través d’un recurs àgil, eficaç, flexible i garantista, com és la mediació, ja que proporciona un espai segur per a la reparació i la reconciliació de les parts i, per tant, contribueix a resoldre conflictes on les parts obtenen una major satisfacció.

Aquesta petició s’ha recollit en el manifest ‘Impulsant la justícia restaurativa des de les pràctiques restauratives a través de la Mediació’, que ha llegit la diputada de la Junta de Govern de l’ICAB Carmen Valenzuela per tancar del ‘V Congrés de Mediació: Justícia i pràctiques restauratives: reconeixement, retorn i reparació’.  Aquest document també posa de relleu que la pura imposició d’una pena no repara ni contribueix a tancar les ferides familiars, socials i emocionals. En canvi, les pràctiques restauratives tenen indubtables beneficis perquè faciliten que l’infractor pugui reconèixer la seva implicació en els fets, reflexionar sobre l’abast de les seves accions i, en definitiva, tant víctima com victimari poden obtenir una millor resposta basada en la justícia”.

La cloenda del V Congrés de Mediació ha anat a càrrec d’Immaculada Barral, directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació de la Generalitat; Carme Guil, presidenta de GEMME Espanya; i Carles García Roqueta, diputat responsable del Centre ADR ICAB-Mediació.

Durant la seva intervenció, Barral ha afirmat que "la reparació és possible també en casos amb un component clar d’auctoritas, és a dir, processos disciplinaris de l’administració o de les corporacions; o quan existeix un desequilibri clar entre les parts com conflictes a les universitats o en el sistema de salut. I hem de seguir en aquesta línia: cal dissenyar fórmules que ajudin a la creació d’espais de diàleg i escolta que són capaços d’incorporar, també, la reparació i el reconeixement".

Per la seva part, Guil ha declarat que "amb la difusió i l’impuls de les pràctiques restauratives podem oferir a la ciutadania una eina àgil, eficaç, flexible i amb garanties com la imparcialitat i la confidencialitat. Amb la mediació i altres pràctiques restauratives podem aconseguir una societat més justa, una resposta més a la mida de la persona i de les seves necessitats i interessos conforme amb els nostres Drets fonamentals i la nostra vocació de servei a la ciutadania".

García Roqueta ha ressaltat que les pràctiques restauratives tenen indubtables beneficis personals i socials en un ventall d’àmbits molt divers, més enllà de la jurisdicció penal. Per això, ha declarat que congressos com el que ha organitzat l’ICAB i GEMME permeten donar un impuls a les pràctiques restauratives. També ha afirmat que cal fer una aposta ferma per aquesta i aplicar-la a través de vies com la mediació, perquè permet la reparació del dany causat a través d'espais d'escolta activa i de mutu reconeixement; a més, situa en el centre del procediment tant a víctimes com a infractors, fet que permet una major responsabilització i una reparació integral dels danys ocasionats. I ha afegit: “si volem reconèixer que tenim al nostre abast un dret modern hem d’incorporar, com una nova filosofia del dret, que es pot humanitzar la perspectiva sancionadora per incorporar mesures restauratives, reconeixent d’aquesta manera el que ens demana la ciutadania”.

El V Congrés de Mediació s’ha celebrat a través de dues jornades. Ha tingut lloc el 19 de juny a l’antiga presó Model, i el dia 20, a la seu del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Va ser inaugurat per Gemma Ubasart, consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat; Carme Guil, magistrada i presidenta de GEMME Espanya; Jesús M. Sánchez, degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona; i Marta Martínez Gellida, presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana.

El Congrés ha permès apropar i donar a conèixer la justícia restaurativa com una forma de solució dels conflictes que aporta grans beneficis als seus protagonistes, i també a la societat en general. En aquesta línia, durant el Congrés s’han mostrat experiències reals de l’aplicació dels ADR i la justícia restaurativa dins el món universitari, la salut, les administracions i corporacions professionals.

L’advocacia i diputada de la Junta de Govern, Paz Valles, ha participat en la taula on s’han exposat experiències en l’àmbit de la seguretat i els cossos de seguretat. En aquesta sessió s’ha donat a conèixer com al llarg del 2023 la Guàrdia Urbana va registrar més de 7.000 diligències vinculades a la prevenció de la seguretat, i més de 600 casos d’accidents de trànsit amb víctimes de diferents graus rellevants. En aquest context, s’ha donat a conèixer el conveni  que l’ICAB ha subscrit amb la Guàrdia Urbana per posar en marxa a Barcelona una prova pilot amb el Centre ADR-ICAB per impulsar la justícia restaurativa en casos d'accidents de trànsit tramitats per aquest cos policial. Aquest servei donarà suport a les víctimes i familiars a fi de facilitar a les mateixes un espai de reparació en aquests casos.

Durant el Congrés s’ha explicat com ha evolucionat l’ús de la justícia restaurativa a Catalunya a través de procediments penals tot fent èmfasi en la reparació de les víctimes. En aquest sentit, i a través del testimoni de Maixabel Lasa Iturrioz -qui va participar en el projecte de justícia restaurativa de la via ‘Nanclares’, arran de la sol·licitud d'una sèrie de presos d'ETA que es volien reunir amb víctimes o els seus familiars- s’ha exposat com el procés penal sol tenir severes conseqüències personals, familiars i professionals per a les persones que hi participen, ja siguin víctimes o victimaris. En aquest context, la justícia restaurativa té una importància especial perquè persegueix com a fita prioritària la reparació del dany causat, és a dir, la justícia, a través d'espais que permetin la comunicació directa entre les parts.

El Congrés ha comptat amb una sessió dedicada al paper dels mitjans de comunicació com a via per a la difusió i reparació de la reputació de les víctimes, que ha comptat amb la intervenció de Sandro Rosell, expresident del Futbol Club Barcelona, qui va romandre 21 mesos en presó preventiva i després va ser absolt.

Aquesta anàlisi transversal i en profunditat sobre l’ús de les pràctiques restauratives s’ha realitzat amb la participació de més de quaranta experts i expertes procedents de l’àmbit acadèmic, els cossos policials, la magistratura, l’advocacia, la mediació, la psicologia i el periodisme. 

El Congrés ha complert el seu objectiu,  posar en relleu com la justícia restaurativa es pot emprar en molts àmbits més enllà del penal i com la seva aplicació, ja sigui de manera directa o en combinació amb altres mecanismes, com els ADR, pot ser una via adequada i molt positiva per a la gestió dels conflictes, ja que proporciona un espai segur per a la reparació i la reconciliació.