Entrevista amb Cristian Carci López, professor d'Escola de Pràctica Jurídica de l'ICAB: "L’EPJ és un lloc per aprendre a ser advocat o advocada”

P. Per què vas fer l’EPJ de l’ICAB?

R. Un cop acabada la carrera, vaig començar a treballar a un despatx. A poc a poc anava adquirint més coneixements pràctics sobre la professió, però en necessitava més. Com que també es començava a parlar de la “imminent” necessitat de fer un curs per poder-se col·legiar, vaig decidir apuntar-me a l’Escola de Pràctica Jurídica de l’ICAB, de manera que guanyava en tots dos aspectes.

P. Recomanaries l’EPJ a un recent Graduat en Dret? Per què?

R. Indubtablement. Un Graduat en Dret manté una mentalitat 100% acadèmica que de per si no és dolenta en absolut, però que de cara a l’exercici de la professió s’ha d’anar completant amb una visió pràctica del que suposa “ser advocat o advocada”.

P. Ens pots indicar les diferències que trobes entre l’EPJ i els Màsters d’Accés?

R. Malgrat que cada vegada hi ha més visió pràctica als Màsters d’Accés, no ens hem d’oblidar que la majoria s’imparteixen sota una direcció que podríem considerar “acadèmica” i que van dirigits a superar una prova. En canvi, l’EPJ és un lloc per aprendre a ser advocat o advocada i seria un tercer pas del recorregut que comença amb el Grau en Dret i segueix amb el Màster d’Accés.

P. Com ha variat l’Escola de Pràctica Jurídica al llarg dels anys?

R. L’EPJ sempre ha anat lligada a l’actualitat dels temps perquè els advocats/des que han anat impartint les classes ho han hagut de fer... És a dir, a mesura que canviava la realitat dels Jutjats o la normativa, l’EPJ havia d’evolucionar per oferir als i les alumnes eines útils per al desenvolupament de la professió. Sense aquesta adaptació, l’Escola de Pràctica Jurídica no hauria sobreviscut.  

P. Explica’ns la teva experiència personal a l’EPJ...

R. La meva experiència a l’EPJ te dues visions. La primera, com alumne. Uns moments en què tot és aprenentatge, sortint de la Facultat on, a la meva època, la pràctica gairebé no existia. La visió de tu a tu que oferien els professors era fonamental per trobar-se mínimament còmode en un entorn totalment nou. Respecte a la segona, com a professor, em sento amb el deure moral de mantenir aquell esperit i, d’alguna manera, col·laborar en la formació dels nous companys. Venen a buscar una boníssima combinació de pràctica i teoria i l’EPJ és el lloc ideal. No em vull oblidar d'un tret comú d’ambdues experiències... i és que un dels punts forts de l’EPJ és la relació que perdura al llarg del temps entre professors i alumnes.