NOTA DE PREMSA: L’ICAB presenta dues propostes legislatives per combatre la multireincidència i l’okupació il·legal

• La proposta relativa a multireincidència proposa una modificació del Codi Penal per imposar una pena de presó d’un a tres anys a les persones que hagin estan condemnades abans per tres delictes de furt sense tenir en compte la suma del valor dels béns sostrets. També es proposa que el robatori dels mòbils sigui considerat un delicte menys greu al marge de l’import del valor d’aquest dispositiu.
• La proposta sobre okupació il·legal inclou l’adopció d’una mesura cautelar de desallotjament immediat en un termini de 48 hores quan l’ocupant no pot aportar un títol de possessió legítim, quan l’okupació impliqui posar en perill l’habitatge i/o l’edifici o quan provoqui problemes de convivència veïnal.

El degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), Jesús M. Sánchez, ha presentat davant de representants públics i mitjans de comunicació les noves propostes legislatives formulades per l'advocacia barcelonina, impulsades per l’Institut I+Dret (Barcelona, Madrid i Màlaga) i la Comissió de Normativa per ajudar a combatre l’okupació il·legal i la multireincidència.

El degà ha fet un repàs de la valuosa aportació de l’advocacia barcelonina des de fa dècades per aportar solucions des de l’àmbit de la normativa que contribueixin a solucionar problemàtiques que afecten la ciutadania. En aquest sentit ha destacat que l’objectiu d’aquestes propostes és cercar normes dissuassòries per combatre la multireincidència i mesures per frenar l’okupació il·legal.

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha explicat que la inseguretat és la principal preocupació de la ciutadania, no només de Barcelona sinó de tota l'Àrea Metropolitana. "Ens calen més recursos judicials i també eines més efectives a nivell legal. Com alcalde de Barcelona estaré al costat d'iniciatives com les que avui presenta l'ICAB i de qualsevol que pugui ajudar a millorar la seguretat i la convivència a la ciutat. Si una política pública no funciona s'ha de modificar fins que funcioni".

Collboni ha volgut destacar que des de l'Ajuntament de Barcelona es posaran tots els recursos disponibles, i en aquest sentit ha explicat que el consistori ha creat una Comissió d'Estudi amb tots els grups municipals per analitzar reformes legislatives i altres propostes per a fer front a la multireincidència delictiva, sobretot en els casos de delictes lleus. "Les polítiques públiques de seguretat són polítiques socials i progressistes perquè garanteixen la protecció de les persones més vulnerables", ha dit l'alcalde.

La directora de l’Institut I+Dret de l’ICAB, Maria Jesús Pesqueira, ha destacat l’intens treball realitzat per l’equip de juristes que han participat en l’elaboració d’aquestes propostes legislatives.

Els advocats i membres de la Comissió de Normativa del Col·legi Emilio Zegrí i Jorge Navarro han exposat que la seva proposta per combatre la multireincidència radica en la necessitat de modificar diferents articles del Codi Penal que han d’anar acompanyades de mesures processals, ja que l’actual legislació per frenar la reincidència no resulta efectiva.

Tant Zegrí com Navarro han posat de manifest que un dels principals impediments a què s'enfronten les autoritats policials i judicials per lluitar contra la multireincidència és la reforma del Codi Penal que va entrar en vigor el 2022, arran d'una sentència del Tribunal Suprem. La problemàtica per fer efectiva la seva aplicació es dona en el fet que es va establir que tot el material robat ha de superar els 400 euros i per obtenir l’import de tot el material sostret s’han de consultes les sentències, fet que limita i obstaculitza la seva aplicació a la pràctica.

La proposta relativa a multireincidència de l’ICAB proposa una modificació del Codi Penal per imposar una pena de presó d’un a tres anys a les persones que hagin estan condemnades abans per tres delictes de furt sense tenir en compte la suma del valor dels béns sostrets. Amb aquesta mesura “serà la defensa qui hagi de provar la irrellevància dels furts anteriors i no el jutge”, ha aclarit Zegrí.

També es proposa que el robatori dels mòbils passi a ser considerat de delicte lleu a un delicte menys greu al marge de l’import del valor d’aquest dispositiu. Aquesta mesura es traduiria en un enduriment de les penes en casos de sostraccions de dispositius mòbils.

Navarro ha destacat que amb aquesta proposta de l’advocacia barcelonina no “volem més persones a la presó si no solucions eficients per afrontar la reincidència existent al nostre país, que és molt elevada”.

L’advocada i coordinadora de Formació ICAB, Cristina Vallejo, i el catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona i director de l’Observatori per a la Transició a la Ciberjustícia d’aquesta Corporació, Vicente Pérez Daudí han exposat la proposta de l’ICAB per combatre l’okupació il·legal.

Vallejo ha ressaltat que les denúncies per okupació d’immobles han passat de 10.619 al 2017 a 17.274 al 2021, segons dades facilitades pel Ministeri de l’Interior, i ha alertat de l’increment durant els darrers cinc anys, que ha estat d’un 62,67%. També ha explicat que es tarda una mitjana de 20 mesos en poder recuperar la possessió okupada il·legalment perquè no hi ha mecanismes àgils i eficaços en la legislació actual espanyola, mentre que en d’altres països la recuperació és viable en un termini de 24 a 48 hores.

Des del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona també s’ha ressaltat que Catalunya és una de les comunitats autònomes amb major índex d’okupacions il·legals, ja que de les 10.220 que es van registrar durant el primer semestre del 2022 a Espanya gairebé la meitat (4.341) es van produir a Catalunya.

Per aquest motiu, la proposta impulsada per l’advocacia proposa modificar la LECrim, en relació amb la flagrància. Fins ara, la "vocació de permanència" impedia desallotjar l'okupa ha afirmat Vallejo, per això "s'ha de considerar un delicte flagrant tant el d'okupació com la violació de domicili”.

La proposta sobre okupació il·legal inclou l’adopció d’una mesura cautelar de desallotjament immediat en un termini de 48 hores quan l’ocupant no pot aportar un títol de possessió legítim, quan l’okupació impliqui posar en perill l’habitatge i/o l’edifici o quan provoqui problemes de convivència veïnal. Així ho ha exposat Vicente Pérez Daudí.

Finalitzat l’acte, una delegació de l’ICAB, encapçalada pel degà de la Corporació, Jesús M. Sánchez, ha presentat al delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, aquestes mesures.