REIAL DECRET LLEI 12/2022, de 5 de juliol, pel qual es modifica la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut (BOE de 6 de juliol de 2022)

La reforma aborda d'una banda i exclusivament la reducció de l'ocupació temporal i en virtut de la DT 1a s'aplica al personal «únicament respecte del personal estatutari temporal nomenat o contractat amb posterioritat a la seva entrada en vigor» i, de l'altra, establint les modificacions necessàries per garantir la cobertura de places en determinades zones geogràfiques no prou ateses a través de mesures incentivadores; millorant l'entorn i les condicions laborals a través de mesures que contribueixin al desenvolupament professional, amb la finalitat de retenir el talent al sistema espanyol, amb la introducció de millores no només en les condicions econòmiques, sinó també mitjançant l'obertura de possibilitats a la docència i la investigació.

Així, desapareix la figura dels eventuals i la limitació de la contractació temporal de sanitaris a casos molt concrets per a un període màxim de tres anys.

El reial decret a més d'abordar la reducció de l'ocupació temporal inclou les modificacions necessàries per aconseguir aquest objectiu, i modifica la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, quant als arts. 9 i 33 i la D.A 13a i afegint els arts. 9 bis, 9 ter i 9 quater. Entre les novetats cal destacar que:

- Es fa referència al personal estatutari temporal interí.

- S’estableix el temps màxim de nomenament i les causes de finalització de la relació d’interinitat.

- Els serveis de salut no podran efectuar-ne un altre per al mateix lloc, funció, activitat i causa que va generar el nomenament inicial.

- El còmput total de tots els nomenaments de personal estatutari temporal que, de manera continuada o interrompuda, recaiguin en una mateixa persona no podrà superar el termini de tres anys.

- Es recullen les modalitats de substitució, així com les causes de finalització de la relació de substitució.

- S’estableixen mesures dirigides al control de la temporalitat i es determina que les comunitats autònomes seran responsables del compliment de les previsions.

Les places vacants exercides per personal estatutari interí han de ser objecte de cobertura mitjançant qualsevol dels mecanismes de provisió o mobilitat previstos a la normativa de cada Administració pública.

La selecció del personal estatutari temporal s’efectuarà a través de procediments que permetin la màxima agilitat en la selecció, procediments que es basaran en tot cas en els principis d’igualtat, mèrit, capacitat, competència, publicitat i celeritat i tindran per finalitat la cobertura immediata del lloc.

S'estableixen compensacions per als sanitaris si hi ha incompliments

Els nomenaments de personal estatutari temporal seran d'interinitat, sent estatutaris interins els que, per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són nomenats com a tals amb caràcter temporal per a l'exercici de funcions pròpies d'estatutaris en els supòsits i condicions següents:

- Existència de plaça vacant, quan no sigui possible la cobertura per personal estatutari fix, durant un termini màxim de tres anys.

- Execució de programes de caràcter temporal, que hauran d'especificar les dates d'inici i finalització i no podran tenir una durada superior a tres anys. Els programes objecte de nomenament no poden ser duna naturalesa tal que suposi l’execució de tasques o la cobertura de necessitats permanents, habituals de durada indefinida de lactivitat pròpia dels serveis de salut.

- Excés o acumulació de tasques, detallant-les, concretant la data de l'inici i la fi del nomenament, per un termini màxim de nou mesos, dins d'un període de divuit mesos.

En els dos darrers casos assenyalats, complerts els terminis i condicions que s'hi plantegen i en cas que fos necessària la realització de nous nomenaments, es tramitarà la creació d'una plaça estructural a la plantilla del centre. En aquells serveis o unitats en què s'efectuï aquest tipus de nomenaments i no es creï una nova plaça superats els terminis establerts en cada cas, no podrà fer-se un nou nomenament per la mateixa causa en un període de dos anys.

Es podrà nomenar personal estatutari substitut per a l'exercici de funcions pròpies de personal estatutari en els següents supòsits i condicions:

- Substitució, que s'expedirà, quan sigui necessari per atendre les funcions de personal fix o temporal, durant els períodes de vacances, permisos, dispenses i altres absències de caràcter temporal que comportin la reserva de plaça.

- Substitució parcial per garantir la prestació assistencial als centres i institucions sanitàries, durant un termini màxim de tres anys, identificant la causa que l'origina, i és un nomenament vinculat a la cobertura d'exempció de guàrdies, per raó d'edat, o malaltia, podent substituir fins a dues persones sempre que amb la plantilla disponible no fos possible cobrir aquesta contingència i respectant els límits legals de la jornada.

- Reducció de la jornada ordinària de personal estatutari, identificant la persona o persones concretes a qui es complementa la jornada, durant tot el període corresponent i en la modalitat que motiva la reducció.

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2022-11132

[LLEIS APROVADES. CORTS GENERALS]