L'Advocacia de Barcelona, ​​Madrid i Màlaga demana comptar amb una mesura cautelar de desallotjament immediat i de devolució de la propietat en un termini de 48 hores per combatre l'ocupació il·legal

• A l'àmbit penal, a més de la mesura cautelar, la proposta de l'advocacia considera necessària la derogació de la competència del Jurat al delicte de violació de domicili
• En l'àmbit civil, es proposa equiparar les persones jurídiques amb les persones físiques i habilitar el president de la Comunitat de Propietaris perquè pugui emprendre accions legals per combatre les ocupacions il·legals

Els Col·legis de l'Advocacia de Barcelona, ​​Madrid i Màlaga han presentat una proposta legislativa que han elaborat juntament amb l'Institut I+Dret, per combatre la problemàtica de l'ocupació il·legal. La proposta legislativa presentada inclou, d'una banda, un conjunt de modificacions a l'àmbit penal i altres a l'àmbit civil.

La presentació ha estat a càrrec de Jesús M. Sánchez, degà de l'ICAB; Eugenio Ribón, degà del Col·legi de l'Advocacia de Madrid; i Rafael Soto Rueda, secretari de la Junta de Govern i diputat Responsable de Formació del Col·legi de l'Advocacia de Màlaga.

"L'Advocacia de Barcelona, ​​Madrid i Màlaga ha elaborat una ambiciosa proposta legislativa per acabar de manera definitiva amb una important problemàtica que existeix a la nostra societat com és l'ocupació il·legal", ha explicat el degà de l'advocacia de Barcelona, ​​Jesús M. Sánchez , i ha afegit que “no es tracta de criminalitzar conductes, sinó que hem elaborat una proposta legislativa, que a l'àmbit penal proposa l'adopció d'una mesura cautelar per part del jutge de guàrdia a fi que en un termini de 48h el propietari pugui recuperar la propietat si l'ocupant no té un títol”. Sánchez també ha fet èmfasi que "són molts els països del nostre entorn més proper, com Holanda, França Itàlia, que compten amb vies legals per recuperar l´immoble en un breu termini de temps". El degà de l'advocacia Barcelona també ha declarat que “al propietari li interessa més la devolució de la possessió que la possible pena pel fet delictiu” i ha sentenciat: “A Espanya ni a cap país del món existeix el dret a ocupar un immoble contra la voluntat del propietari”.

Sánchez també ha fet èmfasi que “és l'Administració qui ha de donar una solució a les persones vulnerables que tenen problemes d'accés a l'habitatge al nostre país i ha recordat que a Espanya l'índex d'habitatge social és inferior al 3%, molt per sota de la mitjana europea”. "La responsabilitat de la manca d´habitatge no pot recaure en el propietari" ha sentenciat.

Per part seva, Rafael Soto Rueda, secretari de la Junta de Govern i diputat Responsable de Formació del Col·legi de l'Advocacia de Màlaga, ha ressaltat que l'ocupació és un problema que existeix a tot Espanya, i que fa dos anys es va celebrar a Màlaga un congrés sobre ocupació impulsat per l'advocacia amb l'objectiu de combatre-la. Soto, al igual que el degà de l'ICAB, també ha fet èmfasi que és l'Administració i l'Estat qui ha d'oferir solucions a les persones vulnerables davant de la problemàtica de l'accés a l'habitatge”. Soto també ha recordat que “comptem amb la primera Llei estatal reguladora del dret a l'habitatge, que introdueix a través de la disposició final cinquena requisits processals que han d'anar encaminats a facilitar a les administracions públiques competents donar l'adequada atenció a les persones i les llars afectades, oferint resposta a través d'instruments de protecció social, els quals són compatibles amb les reformes exposades”.

El degà del Col·legi de l'Advocacia de Madrid, Eugenio Ribón, ha destacat el paper de l'advocacia, ja que ha pres un paper actiu per contribuir a solucionar importants problemes que té la nostra societat com la multirreincidència, la necessitat de comptar amb jutjats especialitzats en infància, família i capacitat o l'okupació il·legal. Ribón ha alertat que hi ha, segons dades facilitades pel Ministeri de l'Interior, més de 15.000 ocupacions al nostre país, xifra que suposa una mitjana de 41 ocupacions al dia. El degà de l'Advocacia de Madrid també ha ressaltat que Catalunya és una de les comunitats autònomes amb un major índex d'ocupació, seguida per Andalusia i Madrid. I ha sentenciat: "Estem davant d’una alça continuada d’ocupacions delinqüencials i aquestes es produeixen especialment a les ciutats ja que el 80% de la població es concentra allà". El degà de l'advocacia de Madrid també ha alertat que l'actual situació de l'Administració de Justícia no contribueix a una resolució ràpida i eficaç de la problemàtica de l'ocupació i per això ha destacat la feina feta per l'advocacia, i que ha liderat l'ICAB, per comptar amb una proposta legislativa que doni una resposta de forma eficient a aquesta problemàtica.

PROPOSTA ÀMBIT PENAL

L'Advocacia de Barcelona, ​​Madrid i Màlaga proposa que el jutge d'Instrucció pugui adoptar una mesura cautelar específica de desallotjament urgent per part dels ocupants il·legals del bé immoble de manera que el desallotjament es produirà en el termini màxim de 48 hores des de la petició de la mesura cautelar, per no dilatar la recuperació de la possessió si l'ocupant de l'habitatge no té títol. Per això, es proposa la modificació dels articles 13 de la LECr. i incorporar un nou article Art. 544 sexies LECRIM per permetre l'adopció de les mesures cautelars pel jutge de guàrdia per a la persecució dels delictes d'ocupació il·legal d'immobles dels Arts. 202 i 245 del Codi Penal.

A més, es proposa la modificació de la Llei orgànica 5/1995, de 22 de maig, del Tribunal del Jurat (art. 1.2 d) per suprimir de la competència del jurat el delicte de violació de domicili per acomodar-lo a l'art. 795 LECRIM en la nova redacció inclosa a la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia, que remet a la via de les diligències urgents del judici ràpid el delicte d'aplanament d'estada en la nova redacció proposada de l'art. 795.1. 2n i) LECRIM.

La proposta legislativa a l'àmbit penal també contempla la modificació de l'Art 14.1 per afegir un paràgraf 2n a l'Art. 795 de la LECRIM perquè els procediments referits al delicte d'usurpació de bé immoble es tramitin per la via de les diligències urgents del precepte esmentat. I de la mateixa manera es proposa la incorporació del delicte lleu d'usurpació de bé immoble al llistat de delictes lleus que inclou l'Art. 962 LECRIM que són els judicis immediats per delicte lleu. Aquesta mesura permetrà l'agilitació de la data del judici, i quedaran a més els ocupants citats per a judici per part de la Policia Judicial.

La proposta legislativa també fa referència al concepte de flagrància i estableix que els delictes dels articles 202, 203 i 245 del Codi Penal, pel seu caràcter de permanents, són flagrants des que es produeix l'ocupació pròpiament dita fins que cessa.

PROPOSTA LEGISLATIVA A L'ÀMBIT CIVIL

L'advocacia considera que la proposta legislativa en l'àmbit civil és necessària ja que no és possible combatre de manera efectiva l'ocupació il·legal d'immobles mentre persisteixi l'equiparació del règim jurídic aplicable als procediments de recuperació de la possessió derivats de contractes d'arrendament amb el dels procediments dirigits a recuperar la possessió davant d'ocupants sense títol legítim, regulats a l'Art. 250.1.4 de la LEC. "Aquesta confusió normativa genera inseguretat jurídica i dilueix l’especificitat de cada supòsit, dificultant que el sistema processal brindi una resposta adequada als interessos", ha explicat el degà de l'advocacia barcelonina.

En els procediments d'arrendaments, el conflicte sol originar-se en relacions contractuals prèvies, cosa que permet identificar amb claredat les obligacions incomplertes i les garanties ofertes per les parts. Tot i això, en els casos d'ocupació sense títol, el problema té una naturalesa completament diferent, ja que no hi ha un vincle contractual previ ni una legitimitat que empari la permanència de l'ocupant a l'immoble. Equiparar tots dos tipus de procediments ignora aquesta diferència fonamental i genera una sèrie d'obstacles que dificulten la defensa efectiva dels drets de les persones propietàries i/o posseïdores legítimes.

Per corregir aquesta situació, la proposta de l'advocacia considera imprescindible eliminar els requisits de procedibilitat establerts als apartats 6 i 7 de l'Art. 439 de la LEC, els quals actualment imposen condicions addicionals que retarden i compliquen la interposició de demandes per a la recuperació d’ immobles ocupats sense títol. Així mateix, resulta necessari  suprimir el tràmit incidental de vulnerabilitat econòmica previst als apartats 5, 6 i 7 de l'Art. 441 de la LEC; finalment, eliminar la referència de l'apartat 4t de l'art. 250.1 LEC de l'art. 1 bis del RDL 11/2020 de 31 de març. Tot i que aquesta mesura té l’objectiu de protegir col·lectius vulnerables, la seva aplicació indiscriminada en procediments de recuperació de la possessió sense títol s'ha convertit en una eina que pot ser utilitzada per dilatar injustificadament els processos. En tot cas, la protecció a col·lectius vulnerables que ocupen sense títol es produirà amb la notificació d'aquests processos a les administracions públiques, ex art. 150.4 LEC, i la protecció que en seu d’execució ofereix l’art. 549 LEC.

La diferenciació entre aquests procediments no respon només a una necessitat de justícia processal, sinó també a la urgència d'oferir un marc legal clar i eficient que permeti abordar el fenomen de l'ocupació il·legal de manera adequada.

En el mateix sentit, des de l'advocacia es proposarà la no inclusió de l'art. 250.1.4 en els supòsits de pròrroga del procediment i, si escau, del llançament que hi ha des del RDL 11/2020, de 31 de març.

La proposta civil també preveu la modificació de l'art. 7 de la Llei de propietat horitzontal; la modificació de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge (art. 5, sobre el compliment de la funció social, apartat 2, al qual s'afegeix una lletra g; es modifica l'art. 41, sobre la detecció d'usos i situacions anòmales dels habitatges, apartat 1, al qual s'afegeix una lletra c;) i la modificació de l'art. 553-40 del Codi civil de Catalunya.

L’objectiu d’aquesta mesura respon a la voluntat que es pugui habilitar el president de la comunitat de propietaris (en propietat horitzontal) perquè pugui exercitar actuar en els supòsits d’ocupació delinqüencial. Això permetria que el president de la comunitat de propietaris, sense perjudici de formalitzar -si s’escau- una denúncia per la via penal, podria exercir una acció civil contra els ocupants d'un pis o local.

La presentació d'aquesta proposta legislativa s'ha realitzat en el marc de la celebració del 2n Congrés d'Ocupació Il·legal que se celebra avui i demà a la seu de l'ICAB, sota l'organització dels Col·legis de l'Advocacia de Barcelona, ​​Madrid i Màlaga amb l’objectiu d’abordar i analitzar amb experts del sector jurídic i polític el fenomen de l’ocupació delinqüencial. En aquest sentit, a la 1a taula del Congrés, s'ha abordat la inhabitabilitat i la seguretat com a causa del desallotjament cautelar, amb la participació de José Maria Escolastico Sánchez, vicepresident de l'Associació de Promotors i Gestors Públics d'habitatge i sòl; José Ramon Riera Alemany, comissionat d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, ​​i José Maria García Gómez, viceconseller d’habitatge, transports i infraestructures de la Comunitat de Madrid. Aquests dos darrers han coincidit en la importància de dotar de seguretat jurídica la resolució d’aquesta problemàtica.

Cloenda

El Congrés, que s'ha estructurat en vuit taules d'anàlisi i debat per abordar de manera transversal aquesta problemàtica, serà clausurat demà dimecres, 29 de gener, a les 14.30h per Albert Batlle, tinent de l'alcaldia de prevenció i seguretat de l'Ajuntament de Barcelona.