Reduir en un punt la saturació dels tribunals a Espanya permetria treure al mercat 3.100 habitatges a Barcelona, segons ha afirmat l’advocat i economista Juan Mora-Sanguinetti en un acte impulsat per l’ICAB i l’ICPB
Així s’ha posat de manifest durant l’esmorzar jurídic, celebrat a la seu del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona amb el títol “Quant val una sentència”, que ha tingut com a objectiu analitzar l’impacte econòmic dels processos judicials en l’empresa i la societat espanyola.
- La congestió judicial i la hiperregulació frenen l’habitatge, el crèdit i el creixement empresarial a Espanya.
- Espanya ha estat en moment de rescissió entre els primers països de l’OCDE amb més litigiositat. Catalunya, juntament amb Madrid, València i Andalusia, són les comunitats amb un volum més elevat de litigiositat a causa principalment d’una major població i volum d’empreses.
- El col·lapse als jutjats i el volum i la complexitat creixents de les lleis a Espanya tenen un cost directe sobre l’accés a l’habitatge, l’emprenedoria i la inversió.
- Una disminució de 10 punts percentuals en la taxa de congestió comportaria un augment mitjà de 0,1 punts percentuals en la taxa d’inversió de les companyies.
- Per revertir el col·lapse judicial cal prioritzar la digitalització de l’Administració de Justícia, fomentar els mètodes alternatius de resolució de conflictes (ADR) per evitar que els litigis arribin a sala i reflexionar sobre el disseny de les taxes i les costes judicials.
El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i el Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona (ICPB) han analitzat l’impacte econòmic dels processos judicials amb la participació de l’advocat i economista Juan S. Mora-Sanguinetti en el marc d’un acte celebrat a la seu de l’ICAB, sota el títol “Quant val una sentència. L’impacte econòmic dels processos judicials en l’empresa i la societat”.
La degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Cristina Vallejo, i el degà del Col·legi de Procuradors de Barcelona, Javier Segura Zariquiey, han presentat l’acte i han declarat que és fruit de la primera de les juntes conjuntes d’ambdós col·legis professionals.
Per a la degana del Col·legi de l’Advocacia, Cristina Vallejo, la celebració d’aquest acte “és una oportunitat per mirar més enllà de l’expedient judicial i pensar en les conseqüències del funcionament de la justícia. Perquè el cost d’un procés no s’esgota en les seves despeses. També ens hem de preguntar què suposa l’espera per a qui reclama un deute, per a una empresa que necessita decidir si inverteix o per a una persona que espera fer efectiu un dret”.
Vallejo ha destacat que “l’actual sobreregulació en matèria d’habitatge està generant inseguretat jurídica per la superposició de lleis estatals i autonòmiques que es tradueix en un augment de la litigiositat i afecta la confiança del mercat”. I ha afegit que les possibles solucions passen per fomentar la cultura del pacte i l’ús dels MASC per intentar que no arribin tots els conflictes als tribunals, però sobretot regular amb confiança, amb memòries econòmiques i amb anàlisis estadístiques, ja que la desigualtat territorial provoca que la justícia sigui desigual en funció de la comunitat autònoma on es viu.
Per la seva banda, el degà de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona, Javier Segura Zariquiey, també ha criticat la “sobreregulació” existent a Espanya en matèria d’habitatge, ha argumentat que la lentitud de la justícia crea una “economia endarrerida” i ha fet una crida a la necessària “voluntat política” per tal que el col·lectiu professional de la procura pugui assumir més competències, en particular pel que fa a l’execució de les sentències. En aquest sentit, ha destacat els 12.000 milions d’euros que les empreses de l’IBEX 35 aprovisionen per a plets a Espanya; uns recursos que, al seu parer, es detreuen d’altres àmbits als quals els seria necessària una inversió d’aquesta magnitud.
La congestió judicial i la hiperregulació frenen l’habitatge, el crèdit i el creixement empresarial a Espanya
Durant l’acte, l’advocat i economista Juan S. Mora-Sanguinetti ha declarat que Espanya ha estat en moments de recessió entre els primers països de l’OCDE amb més litigiositat. Catalunya, juntament amb Madrid, València i Andalusia, són les comunitats autònomes amb un volum més elevat de litigiositat a causa principalment d’una major població i volum d’empreses.
Mora-Sanguinetti també ha posat de manifest que l’alta litigiositat juntament amb la inseguretat jurídica derivada de l’excés regulatori -ja que entre 1979 i 2022 es van publicar a Espanya 414.272 normes, i el ritme d’aprovació s’ha quadruplicat des de 1978, assolint les 12.250 noves disposicions només l’any 2020, així com la complexitat d’aquestes- estan frenant el creixement empresarial a Espanya i tenen un cost directe sobre l’accés a l’habitatge, l’emprenedoria i la inversió.
En la seva exposició ha donat a conèixer que, segons una anàlisi basada en una mostra de 653.289 empreses, agilitzar la justícia i simplificar el marc normatiu són factors determinants per dinamitzar l’economia espanyola. En aquest sentit, Sanguinetti ha posat en relleu que reduir en un punt la saturació dels tribunals a Espanya permetria treure al mercat 3.400 habitatges de lloguer a Madrid, 3.100 a Barcelona i 1.400 a València.
Durant l’acte, Juan Mora-Sanguinetti també ha afirmat que l’eficiència dels tribunals condiciona el creixement i el finançament del sector privat. En aquest sentit, ha subratllat que una disminució de 10 punts percentuals en la taxa de congestió comporta un augment mitjà de 0,1 punts percentuals en la taxa d’inversió de les companyies. I pel que fa a l’emprenedoria, “assolir les millors pràctiques judicials elevaria entre un 0,6 % i un 2,8 % la mida mitjana de les empreses espanyoles i impulsaria entre un 5 % i un 7 % la taxa d’entrada de nous emprenedors”, ha declarat Sanguinetti. Pel que fa al crèdit, ha exposat que millorar en un punt la taxa de liquidació judicial es traduiria en un increment del 0,32 % en la taxa de crèdit total respecte al producte interior brut (PIB).
“Aquest fenomen penalitza directament la creació i fortalesa del teixit productiu: un augment de l’1 % en el volum regulatori s’associa amb una caiguda del 0,05 % en el nombre total d’empreses i amb una reducció d’entre l’1,4 % i l’1,8 % en el capital inicial de les companyies de nova creació”, ha declarat l’advocat i economista Juan S. Mora-Sanguinetti.
Sanguinetti també ha declarat que “la qualitat tècnica de les lleis també passa factura”. Els indicadors mostren que la normativa autonòmica presenta serioses dificultats de lectura -amb Catalunya situada en nivells intermedis respecte a la resta de comunitats-; per això, simplificar el llenguatge i l’estructura legal aporta beneficis mesurables: millorar un 1 % la llegibilitat de les normes eleva un 0,07 % la productivitat per hora treballada i reduir un 1 % les remissions o enllaços interns entre lleis disminueix un 0,02 % la congestió judicial.
La solució al col·lapse: la digitalització i mètodes alternatius com a full de ruta
Per revertir el col·lapse dels tribunals i l’alta litigiositat a Espanya, Juan Mora-Sanguinetti ha subratllat que no n’hi ha prou amb injectar recursos de manera indiscriminada, sinó que s’ha de reorientar la gestió i la inversió del sistema. Les principals línies d’actuació que ha apuntat són prioritzar la digitalització de l’Administració de Justícia, fomentar els mètodes alternatius de resolució de conflictes (ADR) per evitar que els litigis arribin a sala i reflexionar sobre el disseny de les taxes i les costes judicials.
L’esmorzar jurídic “Quant val una sentència. L’impacte econòmic dels processos judicials en l’empresa i la societat” ha comptat amb una alta participació, entre la qual cal destacar per part de l’ICAB, a més de la degana, el vicedegà Jorge Navarro, les diputades Cristina Díaz-Malnero i Natalia Centella, i el diputat Quim Clavaguera, així com representants d’altres col·legis professionals com el degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín; la degana del Col·legi de Graduats Socials, Montserrat Cerqueda, i el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, entre d’altres representants del món jurídic i empresarial català.
menú