Col·leccions històriques digitalitzades

Aquest apartat està format per algunes de les obres jurídiques antigues que formen part de la col·lecció de l'ICAB i són especialment interessants pel seu valor històric i patrimonial. D'aquesta manera es posa a l'abast de les persones col·legiades, estudiosos i públic en general una selecció significativa de l'extens fons antic de la nostra Biblioteca que la fan destacar, a nivell europeu, en l'àmbit de les biblioteques especialitzades en Dret.

• Al·legacions jurídiques 

Històricament, els advocats a la Corona d'Aragó, quan tenien plets importants, imprimien les demandes per tal de donar-les als jutges; això explicaria la gran quantitat de literatura jurídica emanada entre els segles XVI i XIX. Per tant podem dir, sense cap mena de dubte, que les al·legacions jurídiques són una part essencial de la història del Dret Processal Català. Són un reflex fidel de les postures adoptades pels advocats davant els dubia dels tribunals: així com peticions, súpliques, exposicions, instàncies...

A aquesta col·lecció de la Biblioteca de l'ICAB se li ha atorgat el nom d'Al·legacions, però també hi podem trobar: decisions, sentències, disposicions legals i alguna decisió canònica. La procedència d'aquestes al·legacions és diversa, però en gran part són donacions que diversos advocats barcelonins han fet a la Biblioteca, com Soler i March, Verdaguer i Callís, Guillem M. de Brocà o Ernest Moliné.

• Atles Blaviana

La Biblioteca de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona compta amb un dels pocs exemplars acolorits i complets del Gran Atles de Johannes Blaeu conservats arreu del món. Aquesta autèntica joia bibliogràfica i màxim exponent del que s'ha anomenat l'Edat d'Or de la cartografia europea fou impresa per primera vegada a Àmsterdam l'any 1662. L'atles representa en si mateix un fidel testimoni del coneixement del món en el seu temps, resultat de l'expansió de la navegació de les marines europees en el desenvolupament de les rutes comercials impulsades des del segle XV, quan la desestabilització política i les lluites de religió convertiren la Mediterrània en un espai insegur.

La confecció de mapes que expliquin la naturalesa física del món és molt antiga. Representar el món ha estat des d'antic quelcom més que plantejar una cartografia més o menys exacta del nostre entorn. Aquestes representacions remeten directament a la manera en què a cada cultura s'ha explicat el món i la seva relació amb ell.

• Els Juristes de la Monarquia Hispànica

Aquesta col·lecció vol emmarcar totes les obres de doctrina jurídica dels professionals del Dret de la península dels segles XVI i XVII, així com les sentències i decisiones que varen escriure. Dins aquest context hispànic hi ha molt autors i obres que els hem organitzat per ordre alfabètic. En aquesta col·lecció, de moment, s’hi troben més de tres-centes obres, de més de setanta autors: castellans, portuguesos, valencians i catalans, que estan ordenats alfabèticament. El projecte (actualment és només la primera part) s’emmarca no sols en la història del ret, sinó també en la història de la cultura, ja que els jurisconsults de l’època moderna tingueren una gran importància no solament en l’àmbit de la justícia, sinó que tingueren un paper rellevant en la governació del regnes hispànics, i foren grans transmissors d’idees i de cultura.

• Els Llibres del Consolat de Mar

El Consolat de Mar són tot un seguit d’ordenances i de costums marítims i comercials d’origen medieval, sembla que inicialment foren redactades a la ciutat de Barcelona. És la gran aportació del Dret Català al Dret Mercantil. Aquesta compilació fou traduïda a tots els idiomes predominants a l’Europa medieval i moderna: llatí, català, castellà, italià, anglès, neerlandès… Fet que conformà que aquesta recopilació fos de facto el codi de comerç que regí tota la Mediterrània, fins i tot les seves normes foren referència i tot sovint esdevingueren Dret Comú aplicable a tots els mars des dels seus orígens al segle XIII fins que apareixerien els codis de comerç el primer terç del segle XIX. En elles s’estipula tot el que pot passar dins el comerç marítim, des de pagaments, mariners, ports, etc.

• Legislació històrica catalana (1481-1706)

En aquesta col·lecció hi trobarem tota la legislació que s'emeté des del Principat, des de començaments de la impremta fins que ens ho permeté el decret de Nova Planta (1716). En ella hi trobarem: Constitucions (1495, 1588 i 1705), les Constitucions de cada cort, els Capítols de Cort, les actes de cort, les tarifes, els Llibres de Quatre Senyals, o sigui tota la legislació que es va fer des de les Corts, i com no, des de la Diputació del General. També hi són tots els grans comentaristes: Callís, Sarrovira, Olibà, Fontanella, Tristany, etc. És el gran corpus jurídic de Catalunya.

• Legislació històrica de la Corona d’Aragó: Aragó, València i Mallorca

En aquesta col·lecció hi trobarem tota la legislació que es promulgà des dels diferents regne de la Corona d’Aragó, tret del Principat, serien: Aragó, València i Mallorca. La col·lecció va des del segle XVI fins que ens ho permeté el decret de Nova Planta. En ella hi trobarem: Furs del regne d’Aragó, Furs de València i les ordinacions de Mallorca. També tot un seguit de Pragmàtiques, sobretot de València, on es podrà resseguir amb plenitud la legislació històrica de la Corona catalanoaragonesa.

• La Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat fou la institució política catalana constituïda per la unió de les quatre diputacions provincials (1914-1923). Fou un organisme que tingué gran importància en diferents sectors de la societat catalana com el de la recuperació de la llengua i tradicions. També dedicà grans esforços a millorar les comunicacions viàries al Principat, així com a la renovació pedagògica, la creació de biblioteques. I no pas s’ha de menystenir la tasca compilatòria a nivell legislatiu, ja sigui a nivell local, com de recuperació del dret consuetudinari català.

• Col·lecció Legislativa

És la primera recopilació moderna de tota la legislació que es produeix a Espanya. Té el títol genèric de "Col·lecció legislativa" ja que al llarg dels anys té una variant infinita de títol, però sempre conserva el mateix format. Comença el 1814 amb la publicació dels decrets de Ferran VII, hi ha una breu interrupció durant el Trienni Liberal (1820-1823), però després segueix amb total normalitat fins al 1904.